El que més minteressa de la poesia, doncs, és la seva capacitat dinterpretar, en el doble vessant de la paraula: en el de donar significat a una realitat exterior i, al mateix temps, en la necessitat que té de representar aquesta realitat. de fet, em penso que veritablement no hi ha res més. una sola paraula i els seus significats és suficient, conté tota lexisténcia possible, i és tan hostil, tan estrangera tant per qui la diu com per qui lescolta. minteressa el poema, en tant que reconstrueix una frontera en terra de ningú, capaç de poder hi encabir tothom; prova dobjectivar a través del subjecte, de transformar ho tot a través del llenguatge, que és lúnica eina que tenien els humans per sortir dels límits del nostre cos, i que ara ens uneix, en el seu espai, a tu i a mi. extracte del próleg.
