Aquest llibre, per a mi el mĂ©s rodĂł i contundent dels reculls poĂ©tics del roc, tĂ© sobretot tres virtuts. la primera, el sentit del joc i la ironia, que defugen per tant el transcendentalisme perĂł que alhora, i sota la lleugeresa aparent, tambĂ© saben esquivar la trivialitat; la segona, el domini de la forma, un excel·lent vehicle per al joc linguÌĂstic i lestirabot amb grĂĄcia. la tercera virtut tĂ© molt a veure amb la ja citada novel·la austrĂĄlia: lautocrĂtica, present a tot el recull i, de manera molt marcada, en el final de molts dels sonets. (del prĂłleg de josep maria ripoll)
