Es pot parlar dæautisme de moltes i diferents maneres. jo he triat observar. aquestes tapes tanquen un munt de records, un munt de situacions viscudes, planxades sobre paper, en forma de fotografies. fotografies tenyides amb la textura de læòxid de læacer perquè és treballant quan comencen a desfilar pel meu cap com una passada de diapositives. cianotípies que ofereixen un altre punt de vista perquè el blau és el color associat a læautisme. no busco una explicació, no busco ni tan sols una lògica. són situacions que poden resultar nos cridaneres perquè potser no estan dins del nostre contextperò potser tampoc estan tan lluny com pensem.
